Carles Hac Mor El temporal de les faves -en catalán- "Com que l’escriptura la voldria retallada, descosida, sargida, apedaçada, foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos, deixo que ragi, tot i que no les tinc totes mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego, aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit, amb tomàquets i pedaços, clivellat i rosegat. Llavors, tu t’ho emprovaries, i, atorrollat i empipat, amb la fatxa que faries, m’engrescaries a enllestir-ho: et trauries la rampoina i, juntament amb el meu barret, la llençaria al foc, m’hi escalfaria, i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins: aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres vives d’aquells parracs, foren els meus poemes, no tan informes com voldria amb la dèria que tinc de passejar-me per la boira de Ponent, no tan descordats com resultarien si no els haguessis de llegir. " El Poder de la Palabra epdlp.com