Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants (fragmento) –en catalán- "Ja arribem, aboca’t” Fa ell amb la il·lusió d’ensenya-li el poble. “Veus? Allò és la fàbrica de paper que et deia, amb la franja vermellosa. Som parents de lluny. A l’altra banda hi ha la plaça de toros. No trobes que fan joc? Veus el campanar de les “Mosteles” sense creu? Els maleïts francesos se la varen emportar. Els Pirineus ja són nevats”. I la Laura segueix amb la mirada aquell índex que assenyala, joiós, els camps de patates renegrides per la tardor que comença, els turons nus, calcinats, el doble rengle de xiprers que duen al cementiri i les teuleries roges. Quatre capellans, amb el baix dels pantalons de vellut blanc de pols, passegen per la carretera del pont, sota el tel de boira de la tarda provinciana, en aquella hora fina que a Barcelona comencen a resplendir els aparadors, mentre els salons de te encenen els llums i els músics eixorden el públic amb els esgarips d’unes cançons de negres que a tothom agraden i ningú no entén. " El Poder de la Palabra epdlp.com