Un viatge d'hivern (fragmento) –en catalán-Antoni Marí

Un viatge d'hivern (fragmento) –en catalán-

"D'on és que véns, amic, tan pensarós
per aquesta drecera humida i apartada?
Cerques en la foscor la matinada?
La claror del migdia en el sol post?

Aquell que havia vist la serenor dels vespres,
l'esclat arravatat de jorn i de migdia,
i al moviment dels astres s'arranjava,
ara es sumia en el corrent d'aquella discordança;
i arrabassat de tot
en una dissonància sens fi es confonia.

Ombra sóc i només ombres puc veure. Només
la humitat del cor d'aquestes ombres,
la boira dels seus ulls, la desesma
tan lenta dels seus gests. I aquest
esvanir-se fosc que entenebreix l'esguard.
Ombres vanes poblades d'enyorança
que van caient pel precipici mut.
Negres ocells alafeixucs i bornis,
coberts de dol, de solitud i oblit,
que m'estrenyen amb les ales l'esperit
i fuig tot pensament, com fuig la vida. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com