|
Obaga (fragmento) –en catalán- "Les meves vaques tenen la mania de vedellar de matinada, i amb preferència les nits de lluna plena, en un rampell romàntic. Això només passa amb les meves, pel que sembla. És un fet ben curiós, digne d'estudi. S'hi comencen a posar allà a les tres quarts de quatre, invariablement, com si tinguessin un rellotge. El que sí que tenen és la intenció de fer-me la punyeta i tallar-me el son. Com si no poguessin parir de dia, havent esmorzat. No senyor: me'n vaig a dormir a les onze en punt, com les gallines, arrebentat després de córrer tot lo sant dia amunt i avall pendent del bestiar, i au, quan a la senyora vaca li ve de gust, m'avisa amb un bram i li he de fer de llevadora durant un parell d'hores. Acabo la sessió apegalós com un xiclet, xop de líquid amniòtic, fastigós i pudent. Fet un cromo. Si la Rosa, tan tocada i posada, m'hagués de veure com quedo després del part, diria que tot ha estat un error, una terrible equivocació, fotria el camp amb algú altre i jo no tindria altre remei que acceptar-ho. I això si no hi ha complicacions. Si les coses es torcen, si la criatura ve de cul, o bé hi ha problemes amb les madrigueres o els llits, corre a trucar al veterinari. Si és que no t'engega a prendre vent o ha anat a atendre un part de la competència a l'altre extrem de la comarca, apareixerà al cap d'una hora ben bona, escabellat i amb cara de son. I a Llobarca no puc demanar ajuda gairebé a ningú. Només al tiet Sebastià, l'oncle conco que s'està a casa, cada dia més vell, discret i taciturn. Un any em vaig entretenir a comptar les paraules que va pronunciar al llarg dels dotze mesos. Foren un total de quatre-centes vuitanta-sis, comptant-hi les interjeccions. Nou com trenta-cinc paraules setmanals, una i un terç al dia, tota una proesa comunicativa. Però com sempre passa amb les estadístiques, menteixen: durant els mesos d'octubre i novembre no va obrir boca. " epdlp.com |