Bitllet d’anada i tornada (fragmento) –en catalán-Gemma Lienas

Bitllet d’anada i tornada (fragmento) –en catalán-

"La Marta va entrar al bany. Va obrir l’aixeta de l’aigua calenta i, després, la de l’aigua freda. Va posar les mans sota el raig, que, malgrat la barreja, li va semblar massa freda. Va augmentar el cabal de l’aigua calenta; d’un temps ençà necessitava que qualsevol líquid que entrés en contacte amb el seu cos (les sopes, la llet o l’aigua de la dutxa) estigués gairebé bullint. En Robert deia que la seva baixa tolerancia al fred era una conseqüència del descens desmesurat del seu pes corporal. Per això, també sovint, els dits se li omplien de penellons. Va manipular el dipòsit del sabó líquid i unes gotes de nacre llefiscoses li van caure als palmells. Lentament i a consciència, va fregar-se les mans mentre comptava fins a vint. Després, va posar les mans sota el doll d’aigua i, amb la mateixa minuciositat, les va esbandir fins que va desaparèixer qualsevol rastre d’escuma. Va repetir l’operació i, altre cop, va tornar a comptar fins a vint. Quan l’últim vestigi de sabó va desprendre-se-li de l’epidermis, va accionar el dispensador de sabó i va començar per tercera vegada. Per fi, com sempre després defer-ho tres cops, va considerar que havia esquivat qualsevol microbi que pretengués infitrar-se-li, i va passar a eixugar-se amb l’aparell d’aire calent.
Mentre tenia les mans sota el raig d’aire, va mirar-se al mirall. La imatge que li retornava era la d’una noia amb aspecte pansit. La seva pell tenia la tonalitat d’una espelma: d’un color blanc macilent, només trencat pel vermell, dia rere dia més pàl.lid, dels llavis, el color de gos-com-fuig de les ulleres sota els ulls, que conservaven la nineta marró xocolata, però que havien perdut la lluentor que sempre els havia caracteritzat. Els cabells, dels quals sempre havia estat ufanosa, queien llisos, empobrits i mats a cada banda de la cara. L’amoïnava quedar-se calba, de tants cabells com trobava cada matí al damunt del coixí o a la banyera, després de la dutxa. La Marta va procurar somriure per animar-se, però li va resultar impossible. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com