La tomba de Ceaucescu (fragmento) de Cementiri de butxaca –en catalán-Ramon Solsona
La tomba de Ceaucescu (fragmento) de Cementiri de butxaca –en catalán-

"La casa i Nikussor tenien un pacte: si tu resisteixes, jo resisteixo; si tu em salves, jo et salvo. Durant dècades, la petita casa de Nikussor i el dictador van mantenir una lluita sorda a veure qui aguantava més. La casa havia sobreviscut miraculosament al furor devastador de Ceaucescu, que havia arrasat barris sencers de Bucarest per construir-hi grans avingudes d’edificis alts, lletjos, uniformes com rengleres de nínxols. El mateix Ceaucescu vivia en un sepulcre faraònic bastit damunt d’una porció anorreada de Bucarest i que anomenava pomposament Casa del Poble. Només calia que el dictador passés un dia pel carrer de Nikussor i fes un gest mínim de la mà que el seu seguici estava acostumat a interpretar. Era una ordre que volia dir: 'Tireu aquesta casa a terra'. Nikussor s'estimava la casa on havia nascut i el temor de les excavadores el feia viure amb l'ai al cor. Es veia engruixint la corrua de desnonats, gent de tot el país que s'havia quedat sense casa, sense barri, sense poble. Els anys passaven i la casa resistia a dures penes. Nikussor n'havia perdut la propietat i habitava només una part com a simple llogater. L'altra part havia estat incautada i lliurada a persones afins al dictador. Nikussor combatia l'insomni llegint i escrivint versos de temor i d'esperança en unes llibretes que s'acumulaven per racons i passadissos, mig barrejades amb les piles de llibres que havien aconseguit burlar la censura. Nikussor escrivia de nit, acomboiat pel cri-cri d'algun corc laboriós i per les corredisses dels peixets de plata que anaven d'una pila a l'altra de llibres. Quan va esclatar la revolta popular, Ceaucescu va fugir com una rata, va ser capturat com una rata i va ser liquidat com una rata. La casa va respirar alleujada, però Nicussor continuava sense poder dormir. Recuperar la titularitat de casa seva, tota sencera, es va convertir en un malson, un viacrucis burocràtic que, amb el pas dels anys, perpetuava l'arbitrarietat del dictador. Una matinada, després d'un dia de gestions absurdes i suborns estèrils, Nikussor va agafar a l'atzar una de les llibretes més antigues i, a l'obrir-la, es va trobar un peixet de plata que mirava de fugir amb moviments espasmòdics i indecisos. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com