La biblioteca en temps mutants (fragmento) –en catalán-Toni Sala

La biblioteca en temps mutants (fragmento) –en catalán-

"Segurament la biblioteca del gran visir no passa de ser una llegenda, però encara l’altre dia vaig veure per internet la fotografia d’una biblioteca de viatge de Napoleó, la biblitoteca personal i portàtil que s’enduia a les campanyes: una caixa de fusta folrada amb cuir i en forma de llibre, de la mida d’un parell de capses de sabates, amb tres rengleres de dotze llibres cadascuna a l’interior.
Vaig pensar que, hereu de la biblioteca mòbil del gran visir, el llibre de llibres de Napoleó era un antecedent de l’ebook, aquesta biblioteca electrònica que ara mateix tinc aquí a sobre la taula i que m’enduc allà on vull. Una biblioteca que quedarà desfassada de seguida, perquè molt aviat ja no caldrà descarregar-se un llibre, ja no caldrà tenir-lo, transportar-lo, perquè els llibres, les biblioteques, avui ja són per tot arreu.
“El universo (que otros llaman la Biblioteca)”: l’al·legoria de Borges s’ha tornat literal. L’aire està ple de prestatgeries amb pràcticament tots els llibres que trobaríem en paper – molts més, de fet, perquè s’han desbordat les edicions digitals. Caminem entre pàgines invisibles, pràcticament infinites, d’infinits llibres, com qui diu entre partitures d’incomptables obres per interpretar. No és que els llibres siguin entre nosaltres, sinó que nosaltres ja som entre ells, la gran majoria al nostre abast: la porta d’entrada a aquest món inacabable és una pantalla que podem dur a la butxaca.
Si la biblioteca és arreu, com és que les biblioteques físiques, tal com les hem entès fins ara, no s’han ja convertit en ruïnes sinó que veiem que es mantenen i que fins i tot prosperen? Per una banda, perquè com més incorporeïtat més cos es necessita. No hi ha esperit sense cos: l’esperit demana sempre una torna material. Però més enllà d’això, perquè no se’ns transformin en ruïnes, hauran de veure-les a venir i adaptar-se a un nou món i a uns temps bàrbars – en el sentit de diferents i difícils d’entendre – que Alessandro Baricco va glosar en una sèrie d’articles publicats al diari la Repubblica l’any 2006, ajuntats després en un llibre – n’hi ha una edició castellana a Anagrama, Los bárbaros -, i que valdria molt la pena que els bibliotecaris llegissin, perquè miren de fer una primera exploració d’aquesta nova realitat.
Les biblioteques de pedra, tal com les hem conegut, haurien de convertir-se en l’ancoratge de les digitals. No pas per les activitats que puguin fer al voltant dels llibres, que també – la biblioteca d’Alexandria tenia un museu, uns jardins, fins i tot un petit zoològic; altres bilioteques han tingut laboratoris, i tot suma, però tot això és perifèric -, sinó, al contrari, perquè s’hi mantingui el que hi ha al cor mateix dels llibres. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com