Jardí barbar (fragmento) -en catalán- "Guaita el temps, vell senyor de falconeria, com recull i atresora la carnassa amb què ha d'alimentar els jorns que la mort preserva i fixa, amb quina força llença al cel l’objecte màgic de l’amor. Com la palpitació de la causa primera. En la nuesa de tot allò que no té nom. Sempre el mateix gest: ell posseir, tu ésser posseït. Direm amor. I en la paraula cega que ens anomena l'ombra dibuixarem el somiar dels cossos. La carn transfigurada. Nua. Talment aquella llum que precipita l'esclat de foc i febre als ulls devastats del moribund. Sense saber on comença l'amor i on s'acaba el tret de la follia. Deixa que la llum de l'alba arribi al lloc on tot l'espai és un incendi. Habitaràs l'estança, el jardí bàrbar, l'ull i la veritat humida del seu centre. Com aquest alè animal que busca la consumació del crit en el silenci." epdlp.com |