Les fantasies del nàufrag (fragmento) –en catalán-Pep Albanell
Les fantasies del nàufrag (fragmento) –en catalán-

"Els seminaristes... El primer dia de ser a la Seu, quan encara no ens havia arribat el camió amb els mobles, vam dormir a l’Hotel Andria. Al capvespre, abans de sopar, el pare ens va dur a fer un tomb per la ciutat: el passeig dels Plàtans, amb un petit brollador circular al capdamunt, el convent de la Punxa al peu i el quarter dels soldats al bell mig, els escoberts del carrer Major, les mesures, la catedral... Jo trobava la ciutat estranya, ensopida i pudent. Al costat del quarter se sentia l’olor dels estables de cavalls. El carrer Capdevila feia olor de cort de vaques i el carrer dels Canonges feia olor de pixats de ruc. El nostre periple va acabar a la plaça de Palau, on hi havia el palau del bisbe, i al carrer de la Sort, on hi havia el pis que havia llogat per a nosaltres. No em va agradar gens; el vaig trobar estret i fosc. Definitivament la Seu d’Urgell no m’agradava; i per la cara que feia la mare, a ella tampoc. Tampoc em va fer cap gràcia el sopar de l’Andria; sobretot les sopes, que no s’assemblaven gens a les que ens feia l’àvia. I me’n vaig anar a dormir decebut i desconcertat. Em sembla que la mare se sentia com jo. La iaia no, perquè de moment s’havia quedat a Vic; havia de venir més endavant, amb l’oncle Cisco, quan estiguéssim perfectament aposentats.
En algun moment de la nostra passejada vam passar pel davant del seminari. El desmesurat edifici en forma d’E majúscula que es veia a l’altra banda, una mica apartat de l’alt mur que el protegia de la mirada dels curiosos, em va fer molt mala impressió. Pel silenci que l’envoltava i perquè em va semblar notar-hi un aire de severitat i també de deixadesa, en aquella desproporcionada grandària. I quan el pare em va explicar que allà hi vivien els seminaristes, uns nois no gaire més grans que jo, que, lluny de la família, estudiaven per a capellans, em vaig estremir i vaig sentir molta pena per ells.
Des de llavors, cada cop que veia la filera dels seminaristes transitant per la Seu, amb les seves bates grises, agafats de la mà de dos en dos, me’ls mirava compadit i commogut: me’ls imaginava entristits i desemparats deambulant per les sales i passadissos d’aquell casalot immens. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com