Això no és Amèrica (fragmento) –en catalán-Jordi Puntí

Això no és Amèrica (fragmento) –en catalán-

"A l’hivern s’estaven més a casa, eren noctàmbuls d’interior. A vegades, mentre ella encara treballava, ell baixava a comprar i feia bullir una olla de verdures i pollastre. D’aquell brou en menjaven tres dies seguits i, quan se’ls acabava, per allargar-lo, l’escalfaven i hi afegien un raig de whisky i dos rovells d’ou. De nit els agradava llegir alhora, cadascun en el seu món, o fer petar la xerrada mentre posaven discos i fumaven maria. N’hi havia un de Pharoah Sanders que durava exactament com un peta dels que feia ella. A més, era com si la música seguís els seus canvis d’humor. Arribava una hora que ell se n’havia d’anar al llit i la Mai es quedava desperta. A vegades ella trucava a una amiga de París, amb l’excusa d’algun dubte de traducció, i llavors s’explicaven la vida i ell s’adormia amb la remor eròtica del francés xiuxiuejat a l’habitació del costat.
Els caps de setmana, o quan venia el bon temps i ell ja no tenia classes, totes les excuses eren bones per sortir. Es veien amb amics, anaven a concerts, baixaven al bar gallec de sota casa per fer una cervesa i, si s’empastillaven, ja no tornaven fins l’endemà al matí. No en tenien mai prou i no era estrany que es refugiessin en la nit per evitar mals rotllos entre ells, com si fos un terreny neutral, un armistici. Per a la Mai la nit no era una mesura temporal, era un espai. Una selva frondosa que calia travessar de punta a punta, encara que no sabessis què t’esperava a l’altre cantó, i no s’hi valia a fer marxa enrere. Deia:
—M’és igual si no tornem mai més de la nit —i ell li seguia el fil.
Sovint no es controlaven i s’emporcaven massa —un dia és un dia, i cada dia era cada dia—, però l’un mirava per l’altre i es cuidaven fins al final. L’endemà solien despertar-se al llit de casa, envoltats d’un paisatge que semblava devastat a cops de matxet, el resultat d’una violència que ignoraven. Llavors el primer a obrir els ulls culpava l’altre dels excessos i en tota aquella litúrgia hi trobaven una mena de consol. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com