Els fills de Llacuna Park (fragmento) –en catalán-María Guasch

Els fills de Llacuna Park (fragmento) –en catalán-

"Durant un temps, vaig viure al Raval, però l’aventura va durar poc. Els carrers m’ofegaven, i després no tenia diners. Vaig pensar a tornar al pis del Congrés, amb els meus pares, però al final la Sandra em va convèncer de quedar-me un temps amb ella i el meu germà, a la casa que havia sigut dels seus avis. No és un gran canvi, almenys de territori, tot és qüestió de quina banda del passeig Maragall és la teva. De tota manera, si no hagués estat per l’Eloi, crec que m’hauria tornat boja.
Una cosa que li agrada fer a la Sandra és entrar de nit a la meva habitació sense demanar permís. Els peus descalços recorren les rajoles fredes i escantellades, de casa vella, pel passadís, i abans que es mogui el pany ja sé que la tinc allà, clavada a la porta, i de seguida, a la claror del llum de la tauleta, apareix un retall de carn blanca i la cara plena, amb els blens castanys sobre els ulls. S’estira al meu costat al sofà llit, amb un sospir de cansament, i per uns instants sembla que repassi els lloms dels llibres de la facultat que s’acumulen als prestatges de l’antic despatx reconvertit en dormitori. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com