La barraca (fragmento) –en catalán-Teodor Llorente
La barraca (fragmento) –en catalán-

"Com la gavina de la mar blavosa
que en la tranquil·la platja fa son niu
com lo nevat colom que el vol reposa
de l'arbre verd en lo brancatge ombriu;
blanca, polida, somrisent, bledana,
casal d'humils virtuts i honrats amors,
l'alegre barraqueta valenciana
s'amaga entre les flors.

Baix la figuera, on los aucells de l'horta
canten festius l'albada matinal,
al primer raig de sol obri la porta
i als aires purs del cel lo finestral;
i com la mare cova a la niuada,
les amoroses ales estenent,
pobre trespol de palla ben lligada
la guarda d'un mal vent.

Quatre pilars, més blancs que l'assutzena,
formen davant un pòrtic de verdor:
corre sobre ells la parra, tota plena
de pàmpols d'esmeralda i raïms d'or;
a son ombra, lo pa de cada dia
repartix a sos fills lo Treball sant,
i en la taula la Pau i l'Alegria
les flors van desfullant.

A un costat obri el pou la humida gola;
i perquè tinga perfumat dosser,
la garlanda de flors, que al vent tremola,
estén sobre el bocal un gesmiler;
i per la franca porta mal tancada
les flors despreses i el flairós perfum
a dins penetren, en la dolça onada
de l'aire i de la llum.

Pengen del mur l'aixada i la corbella,
que a terra fan doblar lo suat front;
lo pulcre canteret, que a la donzella,
encorbant lo braç nu, porta a la font;
i plena d'harmonies misterioses,
la guitarra, que ensems gemega i riu,
a la llum de la lluna, en les gustoses
vetlades de l'estiu.

Allà dins, entre alfàbregues florides,
en lo corral, baix l'ample taronger,
mormorejant pregàries beneïdes,
la mare agrunsa a son infant darrer;
i al cim de la cabanya, fent-la un temple,
santificant sos gojos i dolors,
obri eterna la Creu, per digne exemple,
sos braços protectors! "



El Poder de la Palabra
epdlp.com