Agustí Esclasans En la mort del president Macià (fragmento) –en catalán- "Adéu, President! El matí de Nadal era tètric com mai, sota el vel del cel gris. Dolçament, tu mories damunt el llit blanc, testa blanca, puresa senyora, subtil cavaller de la gran pulcritud impol·luta. Ploraven les gents a l'entorn del Palau, i planaven les onze cruels batallades, sanglots en fugida del vell campanar de la Seu, entre l'aire i la boira i el fred del desembre fatal. L'esperit del silenci sentia la folla fiblada, de carn que s'esquinça, de vincle que es trenca, de força que es fon com un núvol. Adéu, President! Una pompa de flames revoltes, flotar de banderes en iris, ardent homenatge, s'abat a mig pal en record de la gran augustesa de l'ànima clara que fuig per les voltes supremes dels amples espais sense fi. La República lliure recull el teu cos, President, i en les pires heroiques en fa sacrifici sublim, d'una pàtria més alta captant la difícil comesa. Les joves corrues et reten l'honor més excels. Vés en pau. Nit endintre nosaltres passem. Tot és res. Catalunya és eterna. " El Poder de la Palabra epdlp.com