Víctor García Tur El país dels cecs (fragmento) –en catalán- "Un grinyol em va fer girar llavors. L’enorme Roberto espitjava una cadira de rodes, amb l’escriptor, i la plantava al mig de la sala. L’estupor em va ennuegar. Stendhal a Florència. Suposo que havia mistificat el moment (històric) de conèixer una figura de primeríssim ordre, encara que es tractés d’una figura tristament esgotada per les dècades. Com si la cita fos fora de casa, en Borges duia els punys ben botonats, armilla sota la jaqueta, corbata de plom. El vestit tallat a mida el feia semblar un home atrapat en un escafandre; la pell flonja li vessava pel coll de la camisa emmidonada. Em va inquietar que els ulls s’havien desentès l’un de l’altre. No era molt vell, en Borges (sempre es pot ser més vell), però sí terriblement indefens, cotiflat, com si cada any viscut suposés una estocada fatal. L’empatia (la sospita que algun dia jo ocuparia el seu lloc perquè també el meu cos decauria) em va entristir premonitòriament. En Borges em va convidar a seure a l’única butaca de la sala. El cuir va espetegar sota el meu pes. —Roberto, no le has ofrecido nada a nuestro invitado —es va queixar dolçament—. L’ha de perdonar. Cuidar-me és tan exigent que sol oblidar com tractar les visites." El Poder de la Palabra epdlp.com