Rosenberg -en catalán- "Quan juny floreix l'alba estiuenca, que el sol grisenc desfà d'un núvol pètals de pluja, com plata fosa, dues roses esclaten al sol de la mort, totes roges. El món, que un raig de sol sosté dins l'aire, com una dàlia de vellut que al cap del seu branquill fremeix de dol, com si un alè cremat clivellés amb vent de follia la promesa esperada d'una alba nova. Roses de cendra, oh roses copsant en su redó la major valor d'ésser; testimonis perfectes de vostra vida. Dinou de juny. Se'ns ha fet pesant aquest dia. La dàlia del món ha rodat més lentament sobre la via-angoixa fins a la sacsada elèctrica que ha partit irremeiablement el vel del temple. Consumat sobre el silenci, la por, l'espiga de la follia agegantant sos buildings de ciment i el gra de les finestres obertes sus el vent. Manicomi en forma de cuixa, el sexe dels teus canons ja es desfà en una bossa on la mort s'atomitza. Manicomi amb parets negres de diaris, emmirallant el dia negre a voluntat. En nom vostre, Rosenberg, no maleiré el vostre país: Whitman hi pressentí la llibertat de l'home. En nom vostre no maleiré aquell país, el vostre, sinó la follia grillada en el xòrrec de la primera sang negra parionant la vostra. Roses de juny clares com l'aigua, endurides al foc d'una innocència cridada mil vegades lligades per l'eco amb milions de nosaltres, i aquell gra que heu sembrat en nostres cors ferits, complir l'amor, complir la vida, fins a morir. Oh Rosenberg, Roses de juny, Roses d'amor carbonitzades. En la cendra vermella del vostre cos, ardent cremadura, l'assassí ha deixat la mà; li sabem el nom per a venjar-vos. " epdlp.com |