Abans del alba -en catalßn-Joan Margarit

Abans del alba -en catalßn-

"Ja hi dormia, d'infant, sota aquest cel
que du als ulls, un cel de nit
amb estrelles imm˛bils com icones.
Aquest dia que encara no comenša
es un tresor d'instants que, en escampar-se,
ning˙ mai mÚs ja no podrÓ ajuntar.
Mira l'eixida fosca
on tantes fulles d'heura sˇn callades,
com en suspens davant de la imminŔncia
d'un demÓ que Ús present al negre cel.
EncÚn els llums i les finestres semblen
quadres d'or exposats a la fašana,
un preludi del fil blau cel i rosa
que tallarÓ la fosca com una arma
damunt d'aquest silenci impenetrable
de les cases dempeus en el carrer.
Aurora a aurora fa la seva mort,
la seva veu als murs i, absort, escolta
l'auster silenci de la fosca als vidres
els primers crits de garsa en el terrat.
La semblanša de l'alba amb el no-res
li porta el fred als ulls, i un grat record
d'un altre temps s'apuja dintre seu
quan, un cop esvanides les estrelles,
les heures tremoloses es desvetllen
i tanca els llums, igual que va fer ahir,
i com farÓ demÓ fins que, una albada,
el seu esguard tambÚ s'hagi esvanit. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com