Punt d'arròs (fragmento) –en catalán-Maria Antònia Oliver
Punt d'arròs (fragmento) –en catalán-

"En sortir al sol de la sesta recobra la companyia de la seva presència imaginària i constant, s'esbandeix l'angoixa calenta pesant opressora de perdre els seus ulls de la memòria.
Al manco que en conservi la imatge, ja que no la presència viva, tocable, la imatge en colors, verònica de panfonteta, la imatge que li faci companyia i l'ajudi a encarar-se als carrers, a la boira, al sol, a la pluja, als ambients.
Ambient ple de boires baixes blanques reverberants tornassolades en despertar-se els diumenges d'hivern, matinet matinet per aprofitar de dalt a baix tot un dia sense fums, levitat de calma de ciutat adormida i cases amagades darrere una blancor insòlita, encara no trencada pel sol tardà.
Més enllà de les bromes, cap amunt, una insinuació de cel clar, una promesa de la ciutat tota per a ells.
Guaitar el carrer desert i sospitar més que veure al·lots i al·lotes encalcetinats de llana gruixuda, xiruques rabassudes, calçons de pana, geperuts de motxilla, tris-tras tris-tras, a la plaça els trobaríeu cinc minuts més tard, senyors d’autobusos i cridaires matiners.
Obervar, minut a minut, raigs que esqueixaven l'envelat, sentir l'escalforeta que fendeix la lletrada impalpable, trescar i trescar carrers deserts.
Cara neta i empolainada les cases, porteres que treien els cossiols a prende l'aire net d'un únic dia a la setmana, cotxes endormiscats a les voreres, com grims de llautó fatigats i recolzats als arbres riallers, amb fulles no de paper sinó de veritat, arbres que feien d'herba als grins ciutadans.
Carrers llargs i clars, estrets i ombrívols, sense un bri de pols, placetes gebrades, verdesca que jugava a fet amb la broma fugissera, espantada del sol, bancs humits d'una rovada insòlita i placideses de gateres convertides en somnis, rebecs a la duresa de la fusta.
I silenci. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com