Un viatge d'hivern (fragmento) –en catalán- "D'on és que véns, amic, tan pensarós per aquesta drecera humida i apartada? Cerques en la foscor la matinada? La claror del migdia en el sol post? Aquell que havia vist la serenor dels vespres, l'esclat arravatat de jorn i de migdia, i al moviment dels astres s'arranjava, ara es sumia en el corrent d'aquella discordança; i arrabassat de tot en una dissonància sens fi es confonia. Ombra sóc i només ombres puc veure. Només la humitat del cor d'aquestes ombres, la boira dels seus ulls, la desesma tan lenta dels seus gests. I aquest esvanir-se fosc que entenebreix l'esguard. Ombres vanes poblades d'enyorança que van caient pel precipici mut. Negres ocells alafeixucs i bornis, coberts de dol, de solitud i oblit, que m'estrenyen amb les ales l'esperit i fuig tot pensament, com fuig la vida. " epdlp.com |