El combat –en catalán- " Aquests homes lluitaren, vull dir els avis dels avis, i també damunt aquestes feixes es va sembrar la sang. La dura mà empunyava les eines i les armes. Defenien la vida, la collita, els seus escassos béns. Pagesos i soldats, tot era una tasca única: clavar la rella en la terra o el coltell en l'enemic. Portaven aquells segles en l'entranya l'armada incursió i la secada hostil. Pel mar venia la tempesta i la nau enemiga com un núvol irat. Dins ells tenien la ràbia i la por, lluitaven, s'amagaven, eren homes valents. Hagueren de fer compatibles amb la feixuga feina les hores de la gresca, de la rialla i de l'amor. La mort els envestia per tots costats, aclaria les espesses brostades. Era igual morir de la lpesta, de fam, negats o en plena lluita. Tal vegada la guerra tenia un altre prestigi. I aquells homes anaven al combat. Ells sabien almenys que defenien un tros de terra, una casa, allí a la vora, el pa de tots, dins el rebost o a l'era, i això els decidia a la mort. Acceptaven, sense saber, un secular martiri: ni tan sols crien que allò es pogués fer acabar. I a més els homes es coneixen lluitant, i és bell vanar-se d'una força ardida, i les armes poden prendre un estrany fulgor a les mans. " epdlp.com |