|
Vetlla (fragmento) –en catalán- "L’amiga em va regalar un llibre que sempre més m’ha acompanyat. Conserva entre les velles pàgines aquella prima cinta negra que m’ajudava a trobar el vers que encara havia de llegir. Avui la cinta és una trena esbadiada, i el cartró de la coberta té un doblec que és com la nafra d’una cara. Quan em va fer present del llibre, ella, com jo, també era jove. Si en vam llegir, plegats, de versos de l’obra que anys després jo hauria de repassar ben sol! Va fer-se groc el paper, i ha criat taques, taques no gaire diferents de les que han escollit la pell d’aquestes mans com qui ha triat un àlbum per poder mostrar segells de col·lecció del temps. Les guardes semblen un vestit que s’ha anat deslluint a l’ombra d’un vestidor, a la llum del dia. Pel llibre vam conèixer alhora la sort amarga d’un granger que havia tret d’un safareig ple d’aigua fosca i fonda, freda, el mocador de cap vermell i els guants de treballar, enfangats, que hores abans la seva dona encara havia dut, com sempre. Solíem recitar de cor molts versos del poema trist: “Mocador i guants, despulla horrífica: el pols negat de la que estimo”. Torno a obrir el llibre. N’ha saltat un bitllet groc de tren, senzill, de quan tenien els vagons seients vermells i cortinetes com un teló que s’abaixava per la finestra, inflat pel vent. Bitllet gastat, de cartolina, que du la marca d’un triangle i ara em fa tanta companyia com me’n van fer llavors els versos; troballa d’un viatge, res, títol d’herència d’un temps mort. " epdlp.com |