|
De la vida cotidiana (fragmento) "No hace falta ir muy lejos. Ni pisar descalzo senderos llenos de cristales ni ahogarse en el mar para beber luz, la luz, palabra mítica, metáfora de cordura. Lo que buscas lo tienes delante de ti. Para disfrutar de un infierno no es necesario tomar barco. No hace falta ir tan lejos. Sea cae, sea sima, atajo, risco, fuego; no es necesario huir a ninguna parte; míralo todo cerca y listo: objetos, cielos, mundos, palabras, horizontes, prisiones, seres o muros. No hace falta ir más lejos. Sólo la mirada y el tacto abolen distancias. Amar es conocer. El milagro está en nuestro interior. No hace falta irse lejos. Participar en el espectáculo cotidiano de encontrar todos los sonidos y las voces, todos los perfumes del viento, las manos ofrecidas, todas. Vivir la sabiduría del instante vengan de donde vengan maravillas. El placer profundo de los espejos. Las imágenes del disfrute. Palpar el tiempo. Los juegos estridentes de los niños, la corteza arrugada de un viejo... Ahora y aquí: la vida inagotable." -Original en catalán- De la vida quotidiana (fragment) "No cal anar molt lluny. Ni trepitjar descalç viaranys plens de vidres ni ofegar-se en el mar per tal de beure llum, la llum, paraula mítica, metàfora de seny. Allò que cerques ho tens davant de tu. Per gaudir un infern no cal prendre vaixell. No cal anar tan lluny. Siga cau, siga avenc, drecera, cingle, foc; no cal fugir enlloc; mira-ho tot prop i a punt: objectes, cels, mons, paraules, horitzons, presons, éssers o murs. No cal anar més lluny. Només l'esguard i el tacte aboleixen distàncies. Estimar és conèixer. El miracle és dins nostre. No cal anar-se'n lluny. Participar de l'espectacle quotidià de trobar tots els sons i les veus, tots els perfums del vent, les mans ofertes, totes. Viure la saviesa de l'instant vinguen d'on vinguen meravelles. El plaer profund del espills. Les imatges del gaudi. Palpar el temps. Els jocs estridents dels infants, la corfa arrugada d'un vell... Ara i ací: la vida inesgotable." epdlp.com |