Martí Domínguez El secret de Goethe (fragmento) –en catalán- "Ningú pot negar que les coses que satisfan la intel·ligència no són sempre preades i buscades per la massa" era una frase de Miquel Àngel que agradava especialment a l'autor del Werther. Sempre he pensat que Goethe es creia el Buonarroti de la literatura: el poeta que rescataria definitivament de l'oblit el classicisme dels teatres grecs. I per això el Werther, aquella obra de joventut, li era especialment incòmoda, perquè no era fruit de la seua lectura dels clàssics, sinó tan sols dels imperatius més innats del seu cor. En diverses ocasions em va assegurar que les seues obres no podrien esdevenir mai populars, que no estaven escrites per a la massa, sinó tot el contrari, per a éssers humans individualitzats que gaudien amb temes semblants. Llavors el contradeia i li posava l'exemple del Werther, que semblava molestar-lo. Mai no he conegut una glòria tan poc desitjada: el preocupava la influència que estava tenint aquell llibre entre la joventut. Recordava amb especial dolor el cas de la jove Christel de Lassberg, que creient-se abandonada pel seu promès va decidir suïcidar-se al riu Ilm de Weimar, i quan la trobaren portava a la butxaca un exemplar del Werther. Els familiars de la jove de seguida acusaren Goethe d'haver-la induït al suïcidi. Una altra vegada el meu amic hagué de fer un viatge a una localitat veïna per a calmar personalment un hipocondríac al qual la lectura del Werther havia acabat de tornar boig. Goethe sempre que parlava de tot això romania seriós i enquimerat durant una bona estona, com si evoqués tots aquells episodis de la seua vida. " El Poder de la Palabra epdlp.com