Manuel Baixauli Verso (fragmento) –en catalán- "Sóc a la intempèrie i tinc fred. He eixit a fer exercici. Córrec, córrec a un ritme suau, gens forçat; no sé quina hora és, la llum és lívida com a l'alba. Vaig entre horts de taronja, pels afores d'alguna ciutat d'on m'arriben, esmorteïts, sorolls d'automòbils. Avance per un caminal de terra que voreja un cementiri. Les tàpies són altes, però deixen veure nombrosos xiprers, molt més alts. Córrec i mire al davant, trepitge les ombres puntegudes dels arbres sobre terra. Ja no se sent els cotxes; no sent res, llevat del meu alè feixuc. Entre les ombres afilades n'apareix una amb contorn de persona. M'ature, mire cap al cementiri: arrimada a la tàpia, veig la part superior d'una xiqueta llargaruda, quasi tan alta com els xiprers, vestida i pentinada d'una altra època. M'observe sense entusiasme, sense indiferència, fixament, des de la mort. A poc a poc compareixen figures oblongues a la tàpia, de diverses edats, de distints aspectes. Em miren amb ulls inexpressius com canons d'escopeta. No suporte la pressió de tantes pupil·les, emprenc a córrer, me n'allunye... Al cap d'una estona, exhaust, em gire; al lluny, el cementiri està ple de gent altíssima. Des d'ací no reconec la xiqueta d'abans, però, tot i que no acabe d'estar-ne segur, entre la multitud veig una jove que podria ser Marta... Sí, crec que és Marta, i un jove l'agafa, confiat, pel muscle. Qui és, aquest? Sóc jo mateix, qui l'agafa i el mira? Force la vista per distingir el caràcter..., el veig borrós, desdibuixat. No sé si em mira seriós, si riu o si està fent una ganyota de menyspreu. " El Poder de la Palabra epdlp.com