|
El Paradís, de La flor invisible -en catalán- "Vaig travessar el paradís en un somni i em van donar una flor. La flor era allí quan em vaig despertar, a sobre els llençols. Era bellíssima. L’hi vaig ensenyar a ma mare que vivia tancada al cor d’una carxofera, filant-se la seda dels ulls, treballant-la en uns meravellosos sudaris de mil colors. He estat al paradís, mare –li vaig dir. I ella es va treure de la butxaca una flor seca, igual, idèntica. Vaig saber aleshores que no n’hi havia prou d’haver estat al paradís. " epdlp.com |