Cavalls salvatges (fragmento) –en catalán-Jordi Cussà
Cavalls salvatges (fragmento) –en catalán-

"Dins la ciutat dels morts no entrava ni un esquinç de brisa i les poques ombres que hi havia al voltant del quadrat del nínxol ja les havia ocupat la família. Per tant, ens vam haver de palplantar sota una dutxa implacable de quaranta graus centígrads amb les nostres estúpides robetes de «quedar bé». Recordo que, sense voler; vaig començar a imaginar els morbosos processos bioquímics que en aquell mateix instant es desenvolupaven dins la caixa. I, per més que m'esforçava a pensar en una altra cosa, sols feia que «veure» la Lluïsa, embolcallada en un vestit blau exquisit que segur que no havia portat mai, transformant-se, en aquell mateix instant, en fongs i cucs i buit.
És ben curiós, per dir-ho d'alguna manera, però no «veia» la Lluïsa dels temps recents, al caire del col·lapse físic per les batzacades de la sida i l'abús de la metadona, sinó aquella Lluïsa plena de gràcia, femella intel·ligent i esplèndida en més d'un sentit, que havia conegut, a Eivissa, dotze o tretze anys enrere. Un engranatge de la porció subconscient del cervell, que ja feia temps que jo no podia governar, va obligar-me a la terrible tortura de recordar aquell esquitx de «nirvana»: semblava tan remota la felicitat adolescent de les illes! En comptes de dotze anys, dins la meva ànima en ruïnes havien transcorregut dotze segles. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com