Irene Solà Els dics (fragmento) –en catalán- "A les dues de la matinada en Lluís es va aixecar procurant no despertar la seva dona i va sortir al jardí. Amb la llanterna a la mà va buscar la bola de carn. La va trobar intacta, sota el roure. La va agafar i la va entrar a casa. Se la va mirar a la llum del fluorescent de la cuina i va imaginar-se en Vicenç Ballador. En Vicenç Ballador pensant que en Lluís era un covard. Que aquesta era una d’aquelles situacions en què es demostra qui és i qui no és de pagès. Qui està curtit i qui sap què s’ha de fer. Va pensar que hauria de mentir-li. Dir que el gorjablanc s’havia menjat la bola però no s’havia mort. Insinuar que potser els gats salvatges se l’havien menjat. Demanar-li que l’abatés amb l’escopeta. Aleshores, va anar fins al lavabo i va llançar la bola al vàter. Abans de ficar-se al llit es va rentar les mans. I se les va olorar. Feien olor de sabó i carn crua. De botifarra crua. Rosa i blanquinosa. La mare de la Victòria, quan estava viva i coïa botifarra, sempre en tallava una punta abans de posar-la a la paella, l’escampava sobre un tros de pa i se la menjava contenta com si fos una delícia. A en Lluís l’horroritzava, aquella visió. La dona deia que tota la vida, quan mataven porc a casa i feien botifarres i fuets, a ella li feien tastar la carn picada. Dir si hi faltava sal o pebre. I explicava que li portava bons records, aquell gust. Els pares de la Victòria eren de pagès. Masovers, que havien hagut de marxar de la casa perquè no era seva i era vella, i si la restauraven, els amos volien quedar-s’hi. La mare de la Victòria s’havia mort a poc a poc després d’haver marxat. Com si el trasplantament hagués pogut amb l’arbre. " El Poder de la Palabra epdlp.com