|
Articles (fragmento) –en catalán- "Tot el que va passar amb la Guerra Civil russa i amb l'estalinisme ha enfosquit tot el procés que va portar a la Revolució. A Rússia, el 1917 hi ha dues revolucions: al febrer, amb la caiguda del tsarisme; i, a l'octubre, quan triomfa el partit bolxevic. Però crec que és una sola revolució, que fa caure el tsarisme, que la dreta liberal intenta capitalitzar. S'intenta establir una democràcia parlamentària, però no es fa cap concessió en política social. La gent volia la pau perquè venia d'una guerra, la de 1914, que havia causat estralls. Es volia la pau, la terra (Rússia era una societat agrària) i una millora de les condicions de vida. Això és el que mobilitza les masses entre febrer i octubre. Però el govern provisional que es forma no demana la pau perquè té interessos imperialistes. És el partit bolxevic, i sobretot Lenin, el que assumeix les reivindicacions populars. Una altra cosa és el que va passar després de la Guerra Civil. Però aquelles masses no eren milions d'analfabets, sabien el que volien. Els partits socialistes moderats es van negar a assumir la nova situació mentre que els antics aliats de Rússia, com Anglaterra i França, es giren contra Rússia. La guerra ho és també d'agressió exterior. Però fins i tot després de la mort de Lenin, el 1924, l'establiment de l'estalinisme no era una fatalitat. Hi havia més d'un camí obert. ¿Putin és un nou Stalin? No, el que passa és que dirigeix un sistema autoritari. Els opositors que el podien amenaçar, que són els liberals, no s'han pogut presentar. Però ha sabut reforçar el sentiment nacionalista rus. Però quin paper està jugant Occident? Posar míssils a Ucraïna en contra de Rússia, és clar... Els ucraïnesos tampoc són uns àngels. Algun interès té Alemanya a l'Europa oriental. Pensem que en la història de Rússia no hi ha hagut mai un règim democràtic. " epdlp.com |