|
Escales de ocier –en catalán- "Torn a la minyonia, a les mies escales que munten al cel agafant-se a les muntanyes. Amigues escales, on són los testimonis del meu temps inquiet? On és lo pagès que m'ha revelat lo secret de les espigues? Graons d'esperança, on los meus ulls se són oberts al sol i han vist anar i venir la vida. Custodis dels meus dons més purs, amb vosaltres he rist i plorat, he cantat la mia blanca cançó. Escales, rendiu-me los meus somnis i els batecs del meu cor jove, per suportar lo pes dels anys. Portau-me en alt, allà damunt on los núvols tenen nius de orenetes." epdlp.com |