|
Fútbol, de 5 Poemes –en catalán- "Milers i milers d’ànimes esperen Ànimes són dins la figura d’homes; volten l’espai del joc, i semblen nues, meitat al sol meitat a l’ombra, totes amb una espera igual, immediata fossin on fossin, sense avergonyir-se de la nuesa amb què s’ensenyen, àvides de passió i d’instint ran de la lluita. Bellesa canviant damunt l’estadi: obren el joc l’ordre del lloc i el nombre; però la llei que el moviment dels cossos governa intel·ligent, despacienta la duresa dels ulls per on les ànimes imposen el desig del guany que criden. I voldria l’esguard tenir prou força per precedír el triomf que les veus cantin Ara al bell mig saltava la pilota ritmant el salt dels cors que l’acompanyen. Ara un pit és el mur que la rebutja, o decanta la marxa una embranzida Ara els grups de l’atac i la defensa s’immobilitzen forts dintre el silenci, i en la forma del joc que resta immòbil diríem esculpida la victòria. L’atur, però, que els immortals estimen, desfà la humana pressa moridora; un pas i un cop de peu marquen la rasa que els guanyadors fan dels vençuts contraris. Triar! veu’s aquí l’home. Vine lluita, Ara que el goig sembla roent com l’odi i el camp es dividit, i els uns i els altres fan d’una passió distint objecte! L’esguard i el crit són poc. Amunt els braços. Aplaudirem l’instant sense memòria que decideix. Cal decidir. La força s’agradarà d’enginys, mai de la justa raó que els homes fa porucs de mena! Serem injustos. S’endureix la pista, i com si el joc s’anés tornant batalla, els jugadors deixen un solc a terra. Milers i milers d’ànimes s’agiten; el desig ja té nom; i cadascuna; i totes juntes, nues com les flames, el clam enlairen en la gran foguera que el camp cenyeix, fornal d’aquest incendi. Llencem al foc els pensaments informes, pel gust del nom del combatent que guanya. Salut, tu, passió que ens els bateges! Veniu, infants, veureu de prop la glòria. Mares, veniu! L’heu duta a les entranyes. Intacta sempre reviurà la joia si els noms d’avui demà fossin uns altres. " epdlp.com |