|
1939, La caiguda de Barcelona (fragmento) –en catalán- "L’Agnieszka el passa de mig pam. Té uns braços llargs i dúctils on ell es perd, unes cuixes de gasela on queda atrapat, i el seu ventre és un oasi de dunes blanques que recullen la suor al voltant del melic quan acaben de fer l’amor. Sense la perruca que sol dur per exigències de la feina, el seu cap és un rostoll de tiges daurades que es torren al sol després de la sega. Els seus ulls, d’un violeta intens, foraden la claror encegadora de les seves faccions i llencen llambregades poderoses. Té un esguard de dona decidida, acostumada a dominar la crueltat de la vida. Capaç de viure i sobreviure en una ciutat esparracada per la guerra, en un món tenallat per la foscor. El Manel arqueja el cos, l’alça amb els seus braços musculats, la fa caure a l’altra banda del llit i la cobreix amb el pit, intentant fondre’s amb ella en una sola cosa. Té por de perdre-la. Li mossega un mugró que sembla un nabiu i tornen a fer l’amor amb una vesània que els estremeix, com si fos l’última vegada, o la primera. Com si no fossin en aquest miserable bordell clandestí del carrer París on ell va a veure-la de tant en tant. Com si visquessin el penúltim instant d’una quimera. Ella li observa la cara, que té a tocar. L’entendreix observar-lo mig adormit, amb la son agitada, les parpelles que li fan pampallugues i la respiració que se li entretalla. Rampells d’incertesa li recorren el cos. Li agraden les seves faccions cepades, amb els pòmuls i el mentó prominents, els llavis molsuts, els ulls protegits, i un nas castigat al qual s’ha acostumat. Li passa la punta dels dits per la cicatriu que té al coll, li amanyaga els cabells, negres i ondats, i li besa els llavis, que té glaçats. S’aixeca, el cobreix amb el llençol mal rentat que els han donat i li posa al damunt l’abric de cuir que duu des que ha tornat del front. En aquella habitació abominable no hi ha cap flassada. Es renta en un bidet que han afegit al bany per recordar el luxe d’algunes cases de barrets d’abans de la guerra, es vesteix per no emmalaltir, i seu al seu costat. " epdlp.com |