Josep Torres Tribó La ciutat ens pren els fills (fragmento) -en catalán- "Ton: Has estat un beneit, tu; ja saps que t’ho he dit moltes vegades. Als fills, si et convenen a casa, poques lletres. Al teu costat, i au! A ésser ases de càrrega, com tu. Ara mira per a què t’has mort treballant. [...] Jaume: Torna-hi amb la culpa! Però la de què? Ca! Si no fa cap mal al cap d’avall. Si és molt natural que se’n vagi. Si fa bé. Si allà aprendrà l’ofici molt millor; si allà es farà un operari de primera. A mi no em dol que se’n vagi, com us penseu tots. A mi l’únic que em molesta és que se’n vagi sense dir-me res, sense consultarme per a res. Ja ho vull, que hi vagi; però hi hauria volgut intervenir, jo; collocarlo jo, ésser el seu conseller, com cal que ho siga un pare; ésser un pare de veritat i merèixer la confiança dels fills en tots els actes de més pes de la vida. [...] Jaume: És així com veig el meu esforç menyspreat i trepitjat d’aquesta manera, per aquesta novetat tan gran de la vida, (Amb ironia i sarcasme) que sap desvergonyidament llençar en cara a un pare treballador d’haver-se jugat unes gotes més de suor, per a que els fills no fossin tant estúpids ni tant antics com ell. " El Poder de la Palabra epdlp.com