David Vilaseca L'aprenentatge de la soledat (fragmento) –en catalán- "Tinc molta son tot el dia —ahir gairebé no vaig dormir per culpa de la discussió que vam tenir amb el Josh. L'espurna que va encendre la foguera va ser la trucada col·lega d'un de l'editorial on el Josh treballa a temps parcial, un tal Ewan, i el fet que a través d'ell m'assabentés com per casualitat que aniran junts a una fira d'editors que hi ha el novembre a París. De dins el llit estant, em va venir un atac de suor freda, seguit de tremolors. En la meva imaginació, era com si ja pogués sentir el Josh una setmana o un mes després d'haver tornat de la fira, parlant com si res d'aquella nit, a París, en què l'Ewan i ell, «gairebé sense voler-ho», van acabar dormint junts... Penso com pot ser que estigui obsedit per la fidelitat de la meva parella, un tema sobre el qual fa uns anys no m'hauria rebaixat mai a pensar. Penso en el Josh al llit amb l'Augusto —el noi mexicà amb qui vaig saber que havia estat sortint aquest estiu— i em ve una barreja de ràbia i d'enveja. Ràbia perquè una vegada més em sento traït pel Josh, que no em diu res quan passen les coses i després me les explica com li convé. I enveja també perquè, malgrat tot, ell va aconseguir aparentment sense gens d'esforç ni d'implicació emocional el que jo em delia per aconseguir amb el meu amor «de lluny» de Barcelona i no vaig poder. " El Poder de la Palabra epdlp.com