Melcior Font Postals d’Andorra (fragmento) –en catalán- "Coneixem Andorra de fa uns tres anys, però en fa una pila que topem amb un vell clixé sobre aquest país que, per ara, no tendeix a esvair-se. És un clixé que té cara i creu. Es tracta gairebé sempre de presentar Andorra com un país en estat de perfecta salvatgeria; de poblar-lo de contrabandistes, tacats de sang, d’esborrar el seu verd lluent i vestir-lo de color de tabac. I, sobretot, no descuidar-se mai de fer constar que les capes negres i el capell dels seus consellers són plens de pols i que a Casa de la Vall, que s’obre amb una clau enorme, hi ha una guillotina sempre a punt.... Volen conservar a Andorra una indumentària típica que no viu sinó en els ulls dels turistes que tenen tard. I, tanmateix, el pantaló curt, la sivella a les sabates i la jaqueta de vellut qui sap on paren! Només la barretina – la morada sobretot – troba encara alguna testa escadussera...Llur tipisme si que va descolorint-se; la Mare de Déu de Meritxell, té, a fi de comptes, el mateix posat d’abans... La creu d’aquest clixé vol presentar-nos els andorrans convertits en una mena de propietaris del Putxet. Només per què han emblanquinat les façanes i porten pantalons llargs i corren en automòbil per la carretera. " El Poder de la Palabra epdlp.com