El blau pàl·lid de la rosa de paper (fragmento) –en catalán-Antoni Serra i Bauçà
El blau pàl·lid de la rosa de paper (fragmento) –en catalán-

"Celso Mosqueiro era un home d'uns quaranta anys, prim i fort, de músculs de ferro, amb el cabell blanquinós a les polseres. Havia entrat a formar part de la policia portuguesa devers quinze anys enrere, així que havia conegut els dos règims, és a dir, que havia viscut amb alguna inquietud la revolució dels clavells. I no és que s'hagués significat d'una manera especial durant l'època de Salazar, però es considerava un tècnic, un professional especialitzat en temes criminals. Fins i tot, darrerament, havia pronunciat una conferència, a instàncies dels seguidors de Pinto Balsemao, a Aveiro, sobre la societat moderna i el crim, atenció aquesta que no oblidaria en sa vida. Sigui com sigui, el fet era que es trobava impacient per l'espera a què l'havien sotmès els policies espanyols. Pensà que eren com els italians i els mateixos portuguesos. Els espanyols també tenien un concepte molt elàstic del temps i, en conseqüència, de la puntualitat. Va somriure. Havia recordat la guia Collins i dubtà si els faria gràcia als illencs que els diguessin espanyols, ja que hi havia llegit, a la pàgina devuit, per més senyes: "But they are fiercely nationalistic in this aspect. 'We would sooner write a book in English than in Spanish', declare one of Majorca's principal young writers, 'our culture is Catalan'". El món era realment complicat, conclogué Mosqueiro, encara que ell no era en aquell aeroport per a fer interpretacions històriques o polítiques, sinó com a professional de la investigació criminal, cosa que el tranquil·litzà bastant. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com