Josep Palàcios La serp, el riu (fragmento) –en catalán- "Si haguésseu eixit de la Ciutat amb nosaltres, per acompanyar-nos en l'expedició que el meu company i jo, membres d'una famosa Societat Científica, l'objectiu de la qual era salvar tot el que es podia salvar del patrimoni col·lectiu, emprenguérem per recórrer el llom d'una Serp, hauríeu pujat primer al Cim de la Cara Roja, centre i punt d'unió de les muntanyes que s'escampen per tot el nostre país. Des d'allí, després d'haver-nos-en fet una idea a vista d'ocell, fins als seus confins, ens hauríem adreçat, junts, cap al nord-oest, a trobar la Boca del Riu. en aquest paratge irrepetible, hi hauríeu vist aparèixer, des de la negror d'una cova immensa, les seues aigües subterrànies, les quals, dividint-se en dos braços simètrics, donaven forma al cap de pedra de l'ofidi, tot semblant al cor d'un home, com s'hauria complagut a explicar-vos el meu company, i retingut allí per a sempre davant la imatge líquida del seu propi naixement. Arbres i plantes, ocells i bestioles que, en la vostra vida ciutadana, creieu inexistents o extingits, us haurien escortat en l'accidentada excursió que hauríeu fet per la ribera. Després de passar una nit de prova en un abric prehistòric, un infant nu, com la innocència que tots vestim algun dia, després de salvar-vos la vida, us hauria lliurat l'Obsequi del Passat, que us ajudaria a entendre el Present i a afrontar el Futur, amb un mínim d'esperança. O, tal vegada, un altre infant nu, més entremaliat, hauria pogut ensenyar-vos a fer versos sense paraules, però que us haurien donat les claus del llenguatge. Després, hauríeu contemplat com els dos corrents recíprocs es reunien més avall, sobre el bescoll de la Serp, amb l'arremolinada alegria de la metamorfosi. Encaixonades entre cingles verticals, de més de dues-centes braces d'altura, hauríeu sentit córrer les aigües, tumultuoses i enjogassades, curs avall, i hauríeu començat a sentir la necessitat de donar, a cada arbre i a cada ocell, un nom distint, per distingir-los i i identificar-los. Havent passat pel vidre que separa la sensació del més lluny de la sensació del més a prop, secret que no es pot revelar i que cadascú ha de resoldre per ell mateix, entraríeu en un espai meravellós. Per a confirmar-vos en aquesta nova realitat, podríeu fer el conjur del gest repetit, que consisteix a rebotre per segona vegada una canya amb la qual us havíeu escurat el fang de les sabates contra la soca d'un freixe, d'on s'envolaria un ocell de plomatge obscur. " El Poder de la Palabra epdlp.com