Raquel Ricart El dit de Déu (fragmento) –en catalán- "El meu oncòleg, cal dir-ho, és un amor de persona. Amable, alegre, sensible i, a més, ben paregut. Però això no lleva que en el moment que entre per la porta de la seua consulta a l’espera d’un parell de mots que dissoldran la por, la llum i tot, ell siga ungit amb el poder sagrat d’un sacerdot. I quan ell pronuncia, els mots, quan em mira i em diu tot bé i m’absol, jo dic amén, per dins, i sent que em torna a regalar la vida, un quant temps més. (…) Li vaig palpar cada os, els músculs atrofiats, les taques de la pell, les covetes de les orelles, els llavis de la cara, els llavis de la vulva, les galtes de la cara, les galtes del cul. Del ventre, li recorria sempre amb els dits aquella cicatriu que marcava el lloc per on m’havien tret del seu dedins, aquella ratlla que signava la meua existència, aquella cicatriu d’un color moradenc i rosat. El mateix matís de les meues cicatrius, les que volia contar, les que demanaven de ser contades, les que crec que em fan real i vertadera. " El Poder de la Palabra epdlp.com