Xavier Romeu L'intrús (fragmento) –en catalán- "Una mica alleugerit, continuà caminant, Rambla amunt. Ara se sentia avergonyit i no sabia per què; o no sabia per què ara sí i feia un moment no. Potser aquell home que s'havia queixat... Deixà de pensar en el petit incident i va preveure que immediatament començaria a pensar en allò, en aquelles hores de joc. És clar: va anar així. I va anar prou bé, perquè aquell pensament, bé que irreal, li atorgava uns moments de felicitat, que no coneixia durant la resta del dia. Com que, malgrat l'alcohol i malgrat tot, se n'adonava, perseverava en el pensament, que li resultava confortable com un pecat. Es deixà emportar definitivament per la il·lusió d'una nit més propícia, i amb aquest somni agradable arribà fins a la porta de casa seva. Abans d'introduir la clau al pany consultà de nou l'hora. Semblava que tingués molt interès a situar exactament l'instant en què ho feia, perquè es va mirar l'esfera groguenca una bona estona. Després entrà decidit. Un cop a dins, una mica a les palpentes, va caminar fins al peu de l'escala. Quan hi arribà, s'agafà a la barana i va fer una profunda inspiració. Va mirar amunt, com per mesurar l'alçada, però no veia res. A un racó hi havia una banqueta i s'hi va asseure. Deixà reposar el cap contra la paret amb abaltiment. El va deixondir, al cap de pocs segons, el soroll de les claus, que se li havien escorregut d'entre els dits, en caure a terra. Amb els peus temptejà el sòl fins que les va localitzar. Aleshores s'ajupí, les recollí i va romandre encara amb els colzes als genolls i les claus entre les mans. Resseguia la cadena del clauer. Era de plata. l'hi havia regalat la seva dona quan van celebrar el primer any de casats. " El Poder de la Palabra epdlp.com