|
Joaquim Amat-Piniella (fragmento) –en catalán- "Entre l’abril i el maig de 1945 van ser alliberats la majoria dels camps on hi havia republicans, però pels 2.000 i escaig que aconseguiren sobreviure, per factors diversos, l’atzar, l’ànim o la solidaritat, no s’acabaren les penalitats. Els aliats perdonaren a Franco la seva complicitat amb el nazifeixisme, a favor d’arguments geoestratègics derivats de la Guerra freda i la contenció del comunisme i Espanya va mantenir-se com un illot feixista que seguí amb la mateixa obsessió persecutòria vers els republicans. Així, els que sortiren vius dels camps hagueren de suportar la mateixa condició d’apàtrides amb què entraren als camps, homes i dones perseguits al seu país o bé abocats a acomodar-se a un exili que no va acabar mai, fos l’exili geogràfic o l’exili interior. En sortir de Mauthausen, Amat va anar a recuperar-se de les seqüeles de l’internament a Andorra i allà transcriví els poemes escrits al camp, “Les llunyanies”, i escriví la seva obra magna, K. L. Reich. Instal·lat a Barcelona, el 1948, hagué de patir la humiliació de rebre les negatives de la censura exercitada pels buròcrates del règim, immunes a la sensibilitat afermada arreu del món sobre l’extermini nazi, i també l’hostilitat de les forces de l’ordre de la seva ciutat. La Dictadura franquista no condemnà i ni tan sols reparà el dany moral causat als republicans. Eren proscrits i relegats a patir la seva historia personal només sota l’aixopluc clandestí dels companys dels camps i dels amics. " epdlp.com |