|
Climes –en catalán- "A climes de dolor duia la joia com una rosa als dits, plena de sol, plena de tota l'alba, que s'hi posa com ara en mi, petita amb el seu cot. I encara no s'apaga i torna joia la deu secreta i pura sota el plor i encomana la terra i floreix roses, roses negres i enceses com el foc. Foguejada, inatesa, muda joia d'ales con arc-en-cel de mils colors, roman, viva estrelleta d'una alosa que espurnava de joia la dolor. Canta des de la cima de les hores i obra les matinades i el cel nou, que la dolor tapava amb les mans mortes. Espurna i rosa franca: aixeca el vol... " epdlp.com |