Dolors Bramon L’Islam avui (fragmento) –en catalán- "El pensament salafi primigeni s’originà, possiblement, com a resposta al desencant que embargava bona part dels intel·lectuals àrabs en observar la decadència en què estaba caient el món islàmic, sotragat per l’avenç del domini colonial: part d’Àfrica i del Pròxim Orient es trobaven sota control de França i de Gran Bretanya; els francesos havien colonitzat el Magreb, i els britànics, Egipte i l’Índia; mentre que l’arxipèlag malaisi havia passat a mans holandeses i el que restava de l’antic esplendor de l’imperi medo-persa era a mercè de russos i britànics. Sota els termes de salafi i de salafiyya sí que es pot i s’ha de parlar d’un moviment reformista de l’islam, però, com veurem, la seva actuació derivà en altres grups de molt diverses ideologies que anaren deformant la doctrina inicial dels seus fundadors i que han donat pas a diverses tergiversacions i imprecisions, les quals actualment es coneixen sota el nom de salafisme. Els intel·lectuals de la salafiyya, agrupats sota el nom de salafi com a reivindicació de l’autèntic islam practicat pel Profeta i els seus primers companys, tenien, en general, una sòlida formació en ciències religioses islàmiques (Alcorà, Sunna i Fiqh) i pretenien retornar a l’islam tot el seu vigor inicial per tal de poder fer front al que consideraven escomeses d’una perillosa modernitat. En conseqüència, intentaven reconciliar religió, progrés, tradició i renovació, de tal manera que molt aviat desenvoluparen un ideari d’exaltació de tot el que era àrab i islàmic, tot impulsant, per la via de la cultura pròpia, els incipients nacionalismes que, més endavant, farien possible la descolonització. " El Poder de la Palabra epdlp.com