Jaume Clotet El càtar proscrit (fragmento) –en catalán- "Una fiblada de dolor intens li va fer recuperar els sentits. L’Artal va obrir els ulls lentament i va observar un cel blavíssim i sense núvols. No sentia cap soroll. Va romandre una estona sense moure’s intentant recordar alguna cosa, però un mal de cap insofrible li impedia endreçar els seus pensaments amb agilitat. Recordava l’ordre de batalla que el rei Pere havia donat apressadament tan bon punt havia sentit els crits d’alerta dels guaites que vigilaven els enemics atrapats rere les muralles de Muret. Inexplicablement, una columna de cavallers croats, amb el mateix Simó de Montfort al capdavant, havia sortit de la ciutat assetjada i, després d’una maniobra de distracció, es disposava a carregar. Enmig d’una gran excitació, els homes de la host reial, juntament amb les forces dels nobles barons i les viles occitanes, veien a tocar la revenja llargament cobejada sobre els francesos. Però el monarca català va ordenar que els nobles occitans restessin darrere. Volia que el triomf fos únicament per a ell. Malgrat les queixes dels tolosans, el rei Pere va imposar la seva voluntat i va disposar les seves forces per a la batalla. Les llances al davant i els ballesters al darrere. A la tercera línia, el rei d’Aragó en persona envoltat dels seus cavallers i els soldats de la seva guàrdia personal. L’Artal, un peó d’aquesta guàrdia, s’havia situat a pocs metres del seu senyor, sostenint l’escut groc amb les quatre barres roges ben amunt amb el braç esquerre i l’espasa ben aferrada a la mà dreta. " El Poder de la Palabra epdlp.com