Helena Valentí D’esquena al mar (fragmento) –en catalán- "L'endemà la Carla va sortir cap a la feina amb la sensació que anava acompanyada. La sensació li va durar tot el dia i quan va tornar a casa, a la tarda, i va trobar el pis buit, va comprendre que havia estat acompanyada per la forta impressió que li havia fet la mirada atenta d'en David. I en no trobar-lo al pis va sentir, durant uns instants, que el terra li fugia de sota els peus i que tornava, com un avís, la coneguda necessitat de fer equilibris, com qui passa la maroma. A la cambra on ell havia dormit, el llit estava fet i una camisa penjava del respatller. Va anar al balcó, el va obrir i va seure al llindar, de cara als geranis, que havien florit. Vermells i blancs. A l'esparraguera li havien brotat dues boletes vermelles. A l'azalea, en canvi, li havia fallat la força per tornar-se a obrir. Del carrer pujaven crits excitats. Va parar l'orella a un diàleg fragmentat de dos homes que feien esforços per convèncer-se mútuament de la seva bona fe. Va passar un grup de nois, també cridant, fent-se bromes. Des d'on era ella no es veien, però s'imaginà les empentes i els anoracs de niló. Un gos es posà a bordar i no va parar fins que no s'allunyaren els nois. Tot seguit, però, hi va tornar; un altre, amb veu més aguda, va contestar. El carrer era estret i els lladrucs ressonaven contra els nervis de la gent. Algú va fer un “calleu cony”. La Carla va tancar el balcó. Va anar a la cuina a fer-se un te. Va omplir un pot amb aigua de la garrafa d'aigua bona, procurant no vessar-ne cap gota, va esclafar la tetera i va treure un platet i una tassa de l'armari. Amb molta cura, com si oficiés un ritu. Va agafar la safata i va tornar al balcó, va seure damunt un coixí, d'esquena al vidre. Va xarrupar el te a poc a poc, buscant-li el sabor, buscant aferrar-s'hi per saltar a un espai diferent. Els seus ulls no veien les parets, veien només el dibuix de l’estampat del sofà, els elefants i les figures amb para-sol que els muntaven. O bé els rombes de les rajoles que, segons com, esdevenien flors, o bé la delicada sanefa del voltant de les tasses. Eren detalls d'altres mons que es transformaven en veus que li deien coses. Van trucar a la porta. " El Poder de la Palabra epdlp.com