Emili Vilanova Pompeyo Gener (fragmento) –en catalán- "Mr. Litté, que era dels únics que podia parlar llealment de tu als col·legues, li deia mon brave!... Víctor Hugo, que el tractava d'hidalgo, havia dit que era un mancebo réveur comme un Zingari; beau et gaillard tel qu'un Calife de Cordoue. També jo alguna vegada, quan nos vèiem a la taula del Cafè Nou, li havia preguntat si tenia el camell a la porta. Excusi el lector la meva osa­dia ; cadascú, segons lo rango, pot dir la seva. Potser mai més en la vida podré tenir lo goig de que l'opinió de Víctor Hugo i un ditxo meu recaiguin amb certa avinença sobre el mateix subjecte. Lo primer cop que el vaig veure va ésser en lo saló àrabe del Cafè Nou, i el vaig pendre per un nét del Rei Chico de Granada que venia allí a il·lusionar-se oblidant la immensa desditxa del seu avi. Realment, tenia tipo d'heretge, si bé harmonitzat en totes ses parts. Los ulls, negres amb aquella negror intensa que sembla que penetri molt endins del cap; les celles, també negres, i les pestanyes, i les primeres sedoses provatures de barba; les restants faccions, morenes; de modo que en resultava, del total, una cara de nit. " El Poder de la Palabra epdlp.com