|
Cinc tankes paral·leles –en catalán- "El dia Que lluny que es veuen entre alzines i roures les roses fràgils! El vent les despentina, la boira les amaga. L'amor El teu nom omple de goig els llavis àvids de qui t'estima. De nit, encara em porta una claror més pura. El teu somriure vaga, solcant la calma sense recança, per les hores molt lentes d'una tarda molt clara. La nit Vida que fuges per un mar de misteri –el cor se'n queixa! La nit, tendresa d'ombres, intenta consolar-lo. La mort Flors de pomera fugiu així que arriba la primavera: quin riure tan alegre quina fi tan discreta! " epdlp.com |