Carles Soldevila Lletania amorosa –en catalán- "Ta gorja és una aurora que pàl·lidament llu: i ta nuca, morena i temptadora, mateix que un fruit madû. Tos llavis un clavell. Ses càlides besades per mi més regalades que els dolcíssims raïms de moscatell. Danses. Suaument tos braços s'amoraten: i són com branques d'un roser florit que al capdavall esclaten en les fresques poncelles de ton pit. Les teves mans són brunes com l'humilíssim pa de camperol; bones i tèbies com un raig de sol. Tos peus són com dos nards sobre mes mans devotament parades. Tos peus volen damunt les verdes prades: són escuma florint sobre les mars! Tes paraules, més fresques i més dolces que els murmuris de l'aigua que s'esmuny sobre amoroses molses. Mos dits desfan tes trenes blanament i cau ta cabellera com una espessa pluja que s'encén de sol de primavera. Tu somniaves, tancades les parpelles, i ara tens un esguard embadalit… Ai, quines meravelles has trobat dintre l'urna de ton pit! Em mires… I jo escolto el so d'aquelles paraules que no has dit. Ben negres són tos ulls. Però el mirar, com un vol de coloms en dia clar! Rius. La rialla pel teu cos rodola. Ton cos és un roser que sota el vent tremola! I lànguida i vençuda te sento palpitar sobre el meu cor. Mon braç queia indolent. Perquè t'escuda ha esdevingut tan fort! Totes ses ànsies cap a mi es decanten com a terra les branques d'un desmai, i mos llavis damunt sos llavis canten paraules vives que no es parlen mai. " El Poder de la Palabra epdlp.com