Joan Agut La Via Làctia (fragmento) –en catalán- "Des del ball del fanalet solament havia vist la Neus unes quantes vegades. Vivia al pis de sota casa i solia trobar-me-la pujant o baixant l’escala. Compartíem un secret, però cap dels dos no érem capaços de dir-nos res més que hola i adéu, encara que en el joc de les mirades la nostra comunicació anava molt més enllà. Sempre que la veia es renovava en mi el desig d’acostar-m’hi, de dir-li que l’estimava. Però la timidesa em travava la llengua i les paraules s’amuntegaven a la gola, m’ofegaven i m’obligaven a obrir la boca per alleugerir la sufocació i les ganes de plorar que em produïa veure-la a un metre de distància i no tenir valor per allargar-li la mà. Trobar-me-la era un petit turment agredolç, perquè al costat de la torbació sentia una mena d’alegria sobtada, un goig que feia rodolar el meu cor com una bola de billar d’una banda a l’altra del pit. Em calien uns minuts per tornar-me a asserenar. Escoltava les seves passes baixant l’escala i una part de mi l’acompanyava fins que es perdia carrer enllà o sentia ressonar el cop de porta de casa seva com una llosa que es tancava sobre el meu cap. Eren uns moments màgics en els quals la mirada esdevenia carícia, i el silenci, un crit d’angoixa o de glòria. " El Poder de la Palabra epdlp.com