Cançó del cementiri nou –en catalán- "Hi ha dies grisos com tota la cendra que t’envolta ara. Hi ha dies tristos. I observes la mar, des dels vells turons clàssics i molt erms de la Conreria, observes la mar. Hi ha dies grisos que observes la mar i et trobes el temps, i et trobes la vida penjats a l’esquena, i un regust de cendra clavat a la gola. Hi ha dies tristos que et trobes els anys tots arrenglerats de dies amargs, de dies tan buits, ni joia ni penes, sols una cabòria vana i persistent, la d’omplir el ventre. Hi ha dies grisos que per un sol bes daries la vida, si no fos que has mort un i altre cop, diàriament vençut i pactat, etern perdedor de guerres i paus. Hi ha dies tristos i un somrís trencat per tanta tendresa ─que ja no tindràs─ de la mà amiga sobre els teus cabells. Hi ha dies grisos que et mires la mar des dels vells turons clàssics i molt erms de la Conreria, i t’omples de blau, de malenconia d’aquell bes d’amor i de la mà amiga. Hi ha dies tristos i un gest indecís. En cercar la vida, de sobte, t’adones que te l’han robada: ni la mar no és blava ni els turons són clàssics. Hi ha dies grisos que només conserves aquella tristesa teva com la cendra que sempre t’envolta tot mirant la mar. " epdlp.com |