Cançó del cementiri nou –en catalán-Valentí Soler
Cançó del cementiri nou –en catalán-

"Hi ha dies grisos
com tota la cendra
que t’envolta ara.
Hi ha dies tristos.

I observes la mar,
des dels vells turons
clàssics i molt erms
de la Conreria,
observes la mar.

Hi ha dies grisos
que observes la mar
i et trobes el temps,
i et trobes la vida
penjats a l’esquena,
i un regust de cendra
clavat a la gola.

Hi ha dies tristos
que et trobes els anys
tots arrenglerats
de dies amargs,
de dies tan buits,
ni joia ni penes,
sols una cabòria
vana i persistent,
la d’omplir el ventre.

Hi ha dies grisos
que per un sol bes
daries la vida,
si no fos que has mort
un i altre cop,
diàriament
vençut i pactat,
etern perdedor
de guerres i paus.

Hi ha dies tristos
i un somrís trencat
per tanta tendresa
─que ja no tindràs─
de la mà amiga
sobre els teus cabells.

Hi ha dies grisos
que et mires la mar
des dels vells turons
clàssics i molt erms
de la Conreria,
i t’omples de blau,
de malenconia
d’aquell bes d’amor
i de la mà amiga.

Hi ha dies tristos
i un gest indecís.
En cercar la vida,
de sobte, t’adones
que te l’han robada:
ni la mar no és blava
ni els turons són clàssics.

Hi ha dies grisos
que només conserves
aquella tristesa
teva com la cendra
que sempre t’envolta
tot mirant la mar. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com