Josep Gual Oda nova a Badalona –en catalán- "Maria del mar brut, campanar de la quisca, cuitat de corders i fabricants d'aiguardents dolços, qui t'ha vist i qui et veu tan malmenada. Aniràs a l'infern a cremar quitrà i petroli i els del Cristall faran una urna funerària per enterrar-te més enllà del Canyet, just a Can Ruti, palau d'ambulatoris de (primera on no hi menen camins. Orfe de carreteres, mancada de vials, ni clavegueres tindràs per expulsar la pròpia farda. Desemparada de tot, que Déu t'ampari. Com t'han deixat, senyora de la Costa, xinxa de fàbrica coberta amb drapots de marmanyera! Et cantaran tot el ventall d'indústries i, amb tants oficis, esdevindràs pobra segura. Et proclamen pubilla del vestit de paper confeccionat amb lletres de canvi (retornades. Posa't la pell en remull, que t'has begut l'enteniment i, en darrer sufragi universal i democràtic, has donat la victòria als pelacanyes. La portadora dels valors més nobles, la fe, la caritat, l'amor, la pàtria, has caigut dins el sac dels corifeus i l'or de Sibèria el cor et glaça. Cal que retornis al passat nostàlgic, fes que apareguin les meses petitòries que presideixen opulentes dames i els senyors de copalta. Arrepenteix-te de totes les mancances i ja veuràs com et serà otorgada la caritat ben entesa dels sapastres. Desarrapa't d'aquests cretins que tenen la repartidora per programa, vés amb els teus, els ciutadans insignes que aixequen edificis de vint plantes, en profit pròpi, per enaltir la pàtria. " El Poder de la Palabra epdlp.com