Festa! (fragmento) –en catalán- "Catalunya, eixampla els braços que ara el món s'hi ve á llançar i has de fer-li amb tos abraços la rebuda del germà. Parentela llarga I noble, un germà t'és cada poble que se'n ve a festa major; no diran de l'escomesa: ja els hi tens la llar encesa, fes-los seure a ton escó. Catalunya, de ta vesta la negror fa esgarrifar; treu-te el dol per una festa, que be prou l'has de portar. Que ton plor i ta agonia no pertorben l'alegria de les races que ara aculls; ta mirada desendola: ploraràs en estant sola, però ara eixuga els ulls. [...] De ta herència saquejada mostra al món l'estroncat doll, la ruïna venerada de Poblet i de Ripoll. Si admirant-se'n la contempla, fes-li veure que del temple de la pàtria trossejat, a cops d'odis i desastres han caigudes les pilastres, l'altar no, que és Montserrat. [...] De tants pobles, pàtria mia, als concerts de veus sens fi, amb esclats de poesia ton llenguatge has de lluí. Que l'escolte el món, i entenga que és tan nostra aqueixa llenga, tan de l'ànima l'accent, que es vege a sos fills tan cara, que va fer un esforç de mare i ens va dar l'enyorament. Pàtria meva, en la sardana colossal de les nacions encaixant-hi com germana fes-hi entendre tes raons: —Ja ho veieu: só viuda i sola, mes la pena que m'endola ni m'abat ni em fa desdir; si m'han fet passar per morta, m'heu vist bé, só viva i forta; m'hi voleu? —i et diran: — Sí! — " epdlp.com |