Aquesta nit no parlis amb ningú (fragmento) –en catalán- "El metro era ple de noies precioses. L’Àngel les extreia de la massa de passatgers i se les menjava amb els ulls. Observar les noies el calmava més que no pas disparar. Tot i així, es va prendre l’ansiolític que li havien receptat: una pastilla que li reduïa l’angoixa a un rosec esmorteït. Tanta diversitat de noies va fer que s’oblidés de la Martina. N’hi havia que duien anoracs i paraigües de colors llampants; estaven dretes al terra mullat i escoltaven iPods o llegien abstretes. Quan s’obrien les portes del vagó, l’aire s’enduia el baf de roba humida i li feia arribar alenades del seu perfum. Algunes portaven pírcings: de lluny semblaven pigues o berrugues, però tot d’una resplendien com diamants. Elles no li dirigien ni una sola mirada, o defugien la seva, com si no existís o no volguessin reconèixer la seva existència. " epdlp.com |